1. |
Magall
02:18
|
|||
Un nínxol d'ombres, on records reposen
Un cable carregat d’electricitat
Des d’aquí baix s’hi veuen coloms cansats de viure atrafegats
No es depriment, tot i inclinar el cap,
veure des d’aquí baix, com la mirada
s’aferra als records girant el cap
sense poder allunyar-se’n mai.
"La motxilla pesa: plena de pedres i petjades gairebé esborrades.
i contrasta quan érem nens, amb en Sam pedalant
al poble de costat, quan un vell el va insultar,
i contra els vidres de la casa del vell racista
vam llençar taronges, fent-ne pedregades
marxant amb bici, preguntant a crits:
'A qui li agrada la taronjada?'
"Com un vol de magall, que marxen i en mesos no aterren mai
concentrats batent les ales, en aquests temps de canvi constant,
si no saps volar, n’ hauràs d’aprendre jugant
i a córrer i a saltar alhora.
Sigues una au de pas, no pas de corral.
o no te’n adonaràs i farà 10 anys que vas gravar
aquell disc amb el que vas començar a girar.
I el futur esquiva, com ocells que migren
i no tots arriben als horitzons,
cada vol es nou com un tema encara instrumental
que oscila entre mars d'il·lusió, incertesa i ansietat,
vigila o et quedaràs quiet i parat.
i apareixen, sempre segurs, els corbs
pense’ls de tant en tant i els acceptaràs en comptes de tindre’ls hi por.
hi ha qui ni hi pensa i hi ha qui els hi demana cita hora i lloc.
|
||||
2. |
Harpia
01:09
|
|||
Si un soldat entrés ara on sóc li llençaria tot el que fos
a casa hi tinc sent professor, uns quants bons rutoladors.
“Si he de morir, tú has de dir “visc”
Digues qui vaig ser. Ven el que tinc”
Va deixar ell per escrit mes i poc abans de morir
La Plestia, en Wael, en Motaz, la Bizan,
A la foscor llum estan posant
Catalans no us feu els sords
No feu com els antideutsch.
Una harpia amb estrella, se sent el sheriff, se li’n fot
Tot el que suposadament no es pot.
Els mots que puc gastar més aviat son poc
Son res quan un altre cop ben a prop,
Del cel cau un coet i fent un cop sord
S’acaba tot, sols un cop sord i prou.
|
||||
3. |
Drac
02:17
|
|||
Hi ha un drac que em diu si tinc foc. ja treu fum pels queixals.
que hi deu tenir al pit. crec que deu està angoixat
Dius que quan siguis gran, no t’hi vols assemblar
S'altera tot l’entorn tant, no ho saps quan tens pocs anys
Es voler enfrontar-s’hi, si miro als ulls del drac
no cal entendre el fum com un gest ancestral
no hi ha dolents o bons al parlar antic dels dracs
ho vam aprendre a Terramar
Un suor fred al pit que no dorm i està malalt
És fàcil veure-ho tot ja: en Vern vol molt marxar
i treu un roc del mur com qui llença enfadat
en un rampell el paquet de tabac
Es voler enfrontar-s’hi si miro als ulls del drac
No cal entendre el fum com un gest ancestral
No hi ha dolents o bons al parlar antic dels dracs
No vam aprendre a Terramar
Anar a buscar amb en Goku les 7 boles de drac
per adonar-te al fi que no pots pas demanar
de desig al Drac Sheron que deixi de ser un drac
I a la fi d’aquest viatge haver escarmentat
la lliçó és senzilla: volent no ser més dracs
encara quedava aprendre prou d’intentar ser mags
de fer fum i volar tal com conclou la gesta d'en Ged el mag
|
||||
4. |
Karamarroa
01:45
|
|||
Bozeramaileak badatoz
Zuri ziria berriz sartzeko
Mundu horrela delako
Gezurra eraiki dugulako
Gogora itzasu aholku
Hau ez gorde bakarrik estalkian
Haginekin bizi defentsibora
Bakarrik atzera jungo zara
Bakarrik atzera karramarro inozoa
|
||||
5. |
Centpeus
01:55
|
|||
Un centpeus viu a un lloc humit, i tu vas morir amb l’abric
Va ser de dia, els cucs surten de nit. Et far de guia entre dos confins
Surt el cuc d'una escletxa del mur on mors, per mi records, per tu repòs.
I les teves cendres son ja al tagamanent vam dinar a una flassada
com quan anàvem a buscar bolets i tu culls l'ou de reig.
Van dir el que no es podia i tot així ho vam fer
i com vas ensenyar-nos no vam signar papers
Van dir que no es podia. Van dir el que havíem de fer.
El tant-se-me’n-fotisme de tota aquella gent.
Plors tals com les cascades de sant miquel del fai.
Mentre arregles coses vols un tornavís d'estrella i alicates de tall
Nen amagat, fent riure a tots els meus germans
ballant darrere teu, als meus 8 anys i ara en fa tants
i és tot, tot el que ha quedat
Van dir el que no es podia i tot així ho vam fer
i com vas demanar-,me no vam pagar res de ress
Van dir que no es podia. Van dir el que havíem de fer.
El tant-se-me’n-fotisme de tota aquella gent.
Sabeu que si fot fàstic? no és ni un centpeus ni un mort
Advocats i procuradors aneu a l’infern tots dos
|
||||
6. |
Cargol
02:04
|
|||
Veus un món amb els ponts trencats.
Cadascú viu la seva normalitat.
Dins un lloc que és habitat
Cal algú que el converteixi en vivenciat.
Dins un lloc que és habitat
Cal algú que el faci molt més humà.
És senzill, ser conscient i explorar
Els camins buscats per la nostra veritat.
No perdre la curiositat
Ni quan creixes ni quan et fas gran.
Dins un lloc que és segrestat
Cal algú que tingui veu per jutjar
Dins un lloc que és segrestat
Cal algú que pensi per si mateixa.
Conèixer bé a qui has d’admirar
És possible que el vull ser pugui canviar
La inspiració és important
Més ho serà saber-ho reflexionar.
Dins un lloc simplificat
Cal algú que el segueixi omplint de complexitat.
El Cargol es llisca, pas a pas
Evitant les pedres i no sempre endavant
Però no importa la velocitat
Sempre i quan segueixis endavant
|
Streaming and Download help
If you like Addenda, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp