Quant merda et pot durar aquesta eterna edat mental? Pagar per les coses es cosa de gent gran Fes-te l'ofés. Merda de voluntat [ESP] ¿Cuanto mierda te puede durar esta mierda de edad mental? Pagar por las cosas es cosa de gente mayor Ofendete. Mierda de voluntad [ENG] How much funcking longer can this shitty mental age last? Paying for things is a part of growing up Get offended. You have a shitty will El títol està agafat d'un article molt guapo de l'últim número d'Ekintza Zuzenean. M'agraden les aportacions voluntàries en comptes dels preus tancats, sobretot per lo potent del “cadascú segons les seves possibilitats” Mola la part en que molta penya a l'hora d'enfrontar-se a decidir un preu no escrit es descol·loca una mica, suposo que en general no ens és còmode parlar de preus i diners...Normalment fa que molta gent hi contribueixi a l'alça més que a la baixa però sempre hi ha el moment guapo on la més ocurrent i espavilada de les persones arriba i diu “muy anticapitalista pero vale 5 euros” o un“tendría que ser gratis si es una okupa” Agraïts de que penya així de desperta ens senyali les incoherències, fingim que aceptem la derrota dialèctica i que li agraïm la contribució teòrica (perque de monetària no en fa cap ni una) i ho deixem passar.... Això, o la patada al cul per que com que no és amb xatarra com es financen les coses, no és xatarra el que s'espera que paguis per tot allò que es curra la penya (concerts, edicions, publicacions, dinars, manteniment dels espais,etc...) i perquè les coses no han estat organitzades per que alguns se n'aprofitin passiva i gratuïtament, sinó per ajudar a finançar projectes, fer front a la repressió i per tal que la roda dels circuits DIY pugui seguir girant. ENG The title is taken from a great article in the latest issue of Ekintza Zuzenean. I prefer voluntary contributions over fixed prices, mainly because of the power of ‘each according to their ability’. It’s wonderful when people are a bit thrown off by having to decide an unwritten price, I suppose because it’s generally uncomfortable for us to talk about prices and money. Usually it happens that most people contribute at the high end rather than the low, but there is always that beautiful moment when the most knowledgeable of them all arrives and says ‘very anticapitalist, but it costs 5 euros’ or ‘it should be free if it is a squat’. Grateful that we have such enlightened people to point out the inconsistencies for us, we pretend to admit dialectical defeat and that we appreciate the theoretical contribution (because there is no monetary contribution to speak of) and let it slide... This, or a kick up the arse because just as things aren’t financed with scrap, scrap isn’t what you are expected to pay for all the effort that has gone into making things happen (gigs, publishing literature, food, maintenance of spaces, etc.) and because things haven’t been organised so that some people can passively profit for free, but to help finance projects, confront repression and keep the ball rolling in DIY circuits.

Amb molta contundència, cridant o per escrit Acceptar Cap Abús Blau, senyalant-los amb el dit per dir-ho se'ns poden endur a tots detinguts així i tot seguirem sent més lliures que tu [ESP] Con mucha contundéncia, gritando o por escrito Aceptar ningún abuso azul, señalandolos con el dedo Por decirlo se nos pueden llevar a todos detenidos y aún así seguiremos siendo mas libres que tu [ENG] With lots of forcefulness, screaming or writing Accept no blue abuses, pointing them out with our fingers Just for saying it they can can arrest us all And even so we will be more free than you Per que s'estengui i s'entengui que arreu del món existeix una internacional anti-policia que: no aplaudirà mai la seva feina i que senyalarà sempre la infinitat de casos d'abusos, corporativisme-encobriment, etc.. Potser queda molt acadèmic-reformista però, què tal intentar demostrar la legitimitat i viabilitat que socialment podria aconseguir tenir un procès de replegament/decreixement progressiu policial? Per exemple si classifiquéssim en categories les tasques que duu a terme la policia i que la població considera legitimes/il·legítimes, imprescindibles/prescindibles, amables/no amables, funcionals/disfuncionals, etc.. segurament ens sorprendríem. Potser, si totes aquestes tasques en comptes de ser tasques policials, les duguessin a terme funcionaris diferenciats, les funcions policials que són essencialment exercir la violència no podrien quedar mai justificades. Suposo que és precisament per això que als cossos policials els cal -com als exèrcits i les seves missions humanitàries- assumir funcions que semblen més aviat tasques de treballadors socials que de la policia, per tal de mostrar-se polifacètica i necessària i així legitimar altres funcions més impopulars. Desmuntem-ho! ENG So that it is understood that around the world there exists an international anti-police that will never applaud their work and will always point out the infinite cases of abuses, corporate cover-ups, etc... This might sound very academic-reformist, but how about trying to demostrate the legitimacy and viability that a progressive process of bringing down/decreasing police activity could attain on a social level? For example, if we categorically classify the duties that the police carry out that are considered legitimate/illegitimate, necessary/unnecessary, friendly/unfriendly, functional/dysfunctional etc. by the general population, we would surely be surprised. Maybe if all these duties were taken on by differentiated officials instead of being jobs for the police, the functions of the police that entail the use of violence would become unjustifiable. I suppose it’s for this exact reason that the police forces are required – like armies and their humanitarian missions - to take on functions that seem more like jobs for social workers than the police, in order to make them appear multifaceted and necessary and thus legitimise other, less popular functions. Let’s dismantle it!

Nao há crise da que se poda fugir nem sair há uma guerra e o futuro está por se escreber saber falar línguas é poder distinguir como falam os pobres e como os “rics” y 'a pas crise dont on peut s'echapper y'a une guerre, un futur à écrire savoir les languages et pouvoir distinguer comment parlent les pauvres et les riches ----------------------------------------------------------- [CAT] No hi ha crisi de la que es pugui fugir o sortir hi ha una guerra i el futur encara no està escrit saber parlar llengues és poder distinguir com parlen els pobres i com els rics [ESP] No hay crisis de la que se pueda huir o salir hay una guerra y el futuro aún se tiene que escribir Saber hablar lenguas es poder distinguir como hablan los ricos y como los ricos [ENG] There is no crisis that can be feld or left behind There is a war and the future is still unwritten To know how to speak languages is to be able to distinguish How the poor speak, and the rich Sona a verborrea del segle passat dir que “hi ha opressions estructurals que segueixen vigents, i això fa que continuin existint i perpetrant-se les desigualtats socials d'aquesta societat ” S'ha aconseguit que la consciència de classe obrera s'hagi diluït? o sols és que la forma de referir-nos-hi ha quedat obsoleta i pràcticament ningú, tret d'uns pocs vells comunistes, s'interessi si és que ha de ser explicada amb aquesta vella retòrica? És el fet de que puguem viatjar low cost style, estrenar mobles de l'IKEA, comprar un cotxe a 4 anys entre d'altres, el que ens ha distret i confós fins al punt de creure'ns certes bajanades? I ara què? Ens deixem arrossegar pel reformisme dels nous partits? O per l'optimisme innocent i hippie de l'amor tot ho pot? O potser més realista i alineat a la nostra manera de fer, abracem el pessimisme-nihilista? Potser hi ha algo entremig, i suposo que en els nostres petits dia a dia als barris podem construir alguna forma diferent de relacionar-nos. ENG It sounds like verbal diarrhea of the past century to say that ‘there exists structural oppression that is still in force, and this perpetuates the social inequalities of this society’. Has the dilution of working class conciousness been successfully achieved? Or is it just that referring to ourselves in such a manner has become obsolete, and practically no one apart from a few old communists are interested if it must be explained with this outdated rhetoric? Is it the fact that we can travel on a low budget, use brand new IKEA furniture, or buy a car that’s 4 years old, amongst other things, that has distracted and confused us to the point of believing such nonsense? So now what? Do we let ourselves be dragged along by the reformism of the new political parties? Or by the innocent, hippie-ish optimism that love can solve everything? Or maybe, more realistic and aligned with our way of being, we could embrace nihilist pessimism? Perhaps there is something in between, and I guess that in our day-to-day existence in our neighbourhoods we can construct a different way of relating to each other.

Ze esan nahi didazu ez zaudela adoz honekin idei bat bal daukazu galdetzerakoan ez du eukitzen sekula erantzuna ignorante lerdena sistemaren kontra jartzea ez daukazu inongo kemena zure lekutik, ikusten duzu dena bi ostik ta atera hemendik ongi etorri bizi erosora ongi etorri bizi inozora ----------------------- [ESP] Cuando te pregunto si tienes una idea no encuentro respuesta estupido ignorante no tienes valor para ponerte en contra del sistema desde tu sitio, ves todo dos ostias y sal de aqui bienvenido a la vida comoda bienvenido a la vida ignorante [ENG] When I ask you if you have an idea There is no answer. Ignorant fool. You don't have the courage to oppose the system From your place, you see it all Two punches and get out of here Welcome to the comfortable life Welcome to the ignorant life

Penya amb bandes, "promotors": l'ordre dels grups mola fer-lo a sorts! pedra, paper o tisora o a cara o creu perquè sempre començar és tan greu? Quins criteris voleu fer servir som totes iguals o hi ha pedigrees? Que les que toquen puguin triar si canya al principi i cantautors al final! [ESP] Peña con bandas, "promotores" El orden de las bandas mola echarlo a suertes Piedra, papel tijera, o a cra o cruz Porque empezar es siempre tan grave Qué criterios queréis usar? somos todas iguales o hay pedigrees? que las que tocan puedan escoger si caña al principio y cantautores al final! [ENG] People with bands, promoters the order of the bands can be doneat random "Rock, scissors, paper" or "heads or tails" Why starting is always that bad? What criteria do you want to use? Are we all the same or are there pedigrees? those who play should choose If noise at the beginning and singer- songwriters at the end! Inconscientment després de centenars de concerts als que hem assistit, organitzat o participat acabo respectant més a les bandes per com son abans o després que per que diuen dalt de l'escenari. Igual que prefereixo el sentit de l'humor a l'intent d'epicitat ple de posse del tipo “THIS.NEXT-SOONG-ITS CALLED... FUCK! THE. PO.LICE!!! ARGGGGG”. Quan agraeixen pre-fabricadament als organitzadors i a la resta de bandes quan estan tocant, però mai abans. Potser diu més de tu fer-ho quan arribes, a l'hora de parlar de material, de relacionar-se o almenys saludar-se amb la penya que està currant-s'ho, compartir el sopar amb la resta de grups (agrair-ho, rentar-se el plats, i ser conscient que no ets l'única persona que té gana i que ha de sopar). Tant hi fa si musicalment ens agraden totes les bandes amb qui compartim o a qui organitzem concerts. Desafieu-vos i independentment de l'estil de música aviam doncs, si tan guay és el teu grup, tocant al principi, aconseguiu passar-vos-ho bé igual! ENG Unconsciously, after hundreds of gigs that we have attended, organised or participated in, I have ended up respecting bands more for how they act before or after they play rather than what they say when on stage. Just as I prefer a sense of humour to attempts at being epic, commonly expressed like “THIS.NEXT-SOONG-IS CALLED... FUCK! THE. PO.LICE!!! ARGGGGG”. When they thank the organisers and the other bands in a pre-fabricated fashion when they are playing, but never before. Maybe it would say more about your attitude to do it when you arrive, talk about material, socialising or at least greeting the crew that is working there, sharing the food with the rest of the bands (being thankful for it, washing the dishes, and being mindful that you’re not the only person who is hungry and needs to eat). It shouldn’t matter if we like all the bands that we play with or arrange gigs for musically. Challenge yourselves, regardless of the style of music, let’s see, if your band is so cool, you still manage to have a good time playing first!

Quin sentit te si ho fem sense anims ni ilusió? s'ens “Passen les hores, també els minuts i els segons” No Deiem “lo divertit és al camí”? pero com trobar els temps per asseure'ns-hi pensar en tot i en res i dir: No ens feiem un fart d'odiar obligacions i rutines? Com és que després m'omplo un plat casi igual cada dia? No odiavem el color d'aquestes cortines? I deixant-les-hi estar sento que ens traïem però el pitjor de tot és que se que ho sabiem [ESP] Que sentido tiene si lo hacemos sin ánimo ni ilusión? Se nos "pasan las horas, también los minutos y los segundos" No dijimos que "lo divertido estaba en el camino"? Pero como encontrar tiempo para sentarse en él pensar en todo y en nada, y decir: No nos hartamos de odiar obligaciones y rutinas? como es que luego me lleno un plato igual todos lo días? No odiaba el color de estas cortinas? Dejandolas ahí siento que nos traicionabamos Y lo peor de todo es que se que lo sabiamos. [ENG] What is the point if we do it with no etnhusiasm? As the hours, minutes and seconds pass us by Did we not say that "the fun lies on the journey"? But how to find time to reflect on it and think of everything and nothing and say: Didn't we tire of hating obligations and routines? how is that iI fill my plate almost the same every day? Didn't we hate the colour of those curtains? Leaving them be, i feel that we betrayed ourselves. And the worst of all, we knew it all along. Quan t'has involucrat en assemblees, gestió d'ateneus o centre socials, projectes ,etc... sobretot si son molt intensius, incorporem un munt d'automatismes i difícilment hi ha temps per parar i fer balanç del que estem fent. Sembla com si a la màquina no se li pogués parar de fotre carbó, però es pot. S'ha de saber veure quan les coses s'apropen al límit i ja després, si és dona el cas, reprendre-les o aparcar-les. De lo contrari acabem en “queme” i en els bajons generalitzats. No parlem només del punk, però si així fos vindria a dir que, tant el grup que només toca però que no se'l veu enlloc més i que quan fan gires demanen ajuda aquí i allà però quan els hi demanen ajuda passen de tot; als que estan fent barra o porta als concerts/festes però no volen assumir papers no tan agraïts o visibles com anar a les jornades de curro, neteja, cuinar els sopars o acollir a casa a la gent; als que són assistents/consumidors exigents, etc... els cal sortir de tenir un rol únic rol i crec fermament que és aquí quan el preu i l'esforç que suposen les coses es veu molt més clar. Hi ha amor i altres vegades odi per Barcelona. Hi ha cops perque hi ha respostes i actes increïbles i d'altres no comprenem que la penya consideri la hòstia aquesta ciutat i el que hi passa, quan ens manquen tantes coses a nivell organitzatiu i està morta en tants altres sentits però suposo que això passa a tot arreu... Quan som nosaltres els que estem, de pas o durant un temps, a altres llocs i veiem com ho fan por ahi hem comentat entre bromes mil i una vegada allò de “nos llevan años de ventaja” sembla la hòstia. Com diuen uns “venirse!”, que “falten mans i caps per lluitar al nostre costat” ENG When you’ve been involved in assemblies, the management of libraries or social centres, projects et cetera, especially if it's very intense, we tend to spend a lot of time on autopilot and there is hardly enough time to stop and make a balance between everything we are doing. It seems as though you can't stop the machine from guzzling coal, but you can. You have to be able to recognise when things are approaching the limit, and then carry on or give it a rest if necessary. Otherwise we end up feeling burnt out and generally depressed. We're not just talking about punk, but if that were the case then it could apply to the band that just plays their set but is nowhere be seen anywhere else, and when they go on tour they're asking for help all over the place, but when they themselves are asked for help they don't do shit; those who work the bar or the door at gigs or festivals but don't want to take on the dirty, less visible jobs such as maintenance work, cleaning, cooking food or letting people crash at their houses; those that are demanding attendees or consumers, etc... They need to ditch the mindset of only having one unique role, and I firmly believe that it is here that the cost and effort that these things incur can be seen much more clearly. There is love for Barcelona, but also hate sometimes. Because there are incredible responses and actions, but there are times when we don't understand how people can think that this city and what goes on in it is awesome when we are lacking so many things at an organisational level and it is dead in so many other senses, but I suppose that this happens everywhere... When we ourselves have been other places, either just passing through or for a good while, seen how they do things there, and commented a thousand and one times between jokes that 'they are years ahead of us', it is a great feeling. As some say, "Come here! We need hands and heads to fight by our sides".

Viatge al nord, festival, el resu encara era barat 3 multats pel camí, merda de guàrdia civil hi ha aurums tèbies esperant! Qui és el llest que no en beurà? Tornant per una comarcal, ell fa el que el Xavi vol: CAGAR! Els de verd pel dematí -“recoge el papel” - pues claro que si “fot el camp, fot el camp!” que de nit tots els gats són pards [ESP] Viaje al norte, festival El resurrection fest aún era barato 3 multas por el camino, mierda de guardia civil Hay aurums tébias esperando, quien es el listo que no va a beber? Volviendo por una comarcal. Él hace lo que Xavi quiere. Cagar! Los de verde por la mañana "recoge el papel!" -pues claro que si" Iros ya! iros ya! De noche todos los gatos son pardos! [ENG] Jorney to the north, Festival Ressurection fest was still cheap 3 fines on the way, fucking police Chilled aurums awair. Who is ready that won't drink? Returning via a regional road, you do what Xavi wants: SHIT! The green ones in the morning "pick up your paper!" "but of course" Go away! go away! all cats are black at night! Versió d' Spazz. L'original es diu “Chris Pooped at the skatepark”. Per fer-nos la nostra, vam fer que parlés de quan el Xavi, el nostre Xavi, va cagar a la carretera, però no en una cuneta sinó al mig, sobre la línia continua que separa un carril de l'altre d'una comarcal a Astúries, i li va sortir bé! ENG Spazz cover. The original is called "Chris pooped at the skatepark". For our version, we made it about the time that Xavi, our very own Xavi, took a dump on the motorway, not in a ditch, but right down the middle, on the continuous line that separates one lane from the other on a regional road in Asturias, and it went quite well for him!

Once again 3 hours late weed in my hands and first step shirts Bob played first, fast shit rage we sucked again, but no one cared. no one cared! stoned and drunk thought change was wrong nightmare started and it last so long she grab someone by the hair No Susana it's not okey” Nightmare in club nightmare in Krupka [CAT] Altre cop 3 hores tard herba a les mans i camis de The First Step Bob van tocar primer, caña i ràbia ràpida! Altre cop vam fer pena, a ningú li va importar, a ningú! Fumats i havent begut creia que el canvi estava malament El malson comença, i va durar tant! Va agafar a una noia pel cabell No Susana això no està bé! [ESP] Otra vez 3 horas tarde Hierba en las manos i camis de the First step Bob tocaron primero, caña rápida y ràbia. Otra vez dimos pena, a nadie le importó! a nadie Fumados y habiendo bebido crei que el cambio estaba mal La pesadilla empezó, y duro tanto! Cogió a una chica por el pelo No susana, esto no está bien! Una vegada vam tocar a Krupka, un poblet de Ceska Repulika i van passar coses guapes, coses tenses i coses rares. vam fer aquesta cançó per que ja no teníem res a criticar o de lo que queixar-nos. Hi he anat un parell més de cops gràcies a la penya que viviu per allà, i que a partir d'un e-mail de persones que no coneixeu de res us ho heu currat. Dekeju ENG Once we played in Krupka, a village in the Czech Republic. Beautiful things happened, tense things happened, and strange things happened. We wrote this song because we had nothing else to criticise or complain about. I've been there a couple of times since thanks to the crew that live there, who ever since receiving an e-mail from some total strangers have looked after us amazingly. Dekeju!