Tres anys després d’editar l’split a 4 bandes A.K.A.B, els ADDENDA, a les acaballes del 2020, van decidir passar pels mandus de Xavi Escribano (EM Estudi), Vidal Soler (El Colmado) i Síctor Valdaña (Janowski Studios). Amb una il·lustració detalladíssima d’un lloc icònic, inspirada en gravats de Gustave Doré, la portada l’ha dissenyada David Güell.
Sense necessitat de posar cap crisi mundial com a excusa: el seu infamous i autoreivindicat tarannà ja ha fet que el deixessin aparcat fins ara, la tardor del 2021. Comença una bona època perquè els grups, els discos i el calés tornin a rodar!
La cosa habitual i senzilla haguera sigut que aquest power-trio destraler hagués seguit la seva línia ja identitària fastcorera, la que els havia caracteritzat després de gairebé 150 concerts a llocs compresos entre el triangle de Turquia, Portugal i Suècia, però no ha anat ben bé així del tot…
I doncs, comencen fent-nos evident que han ralentitzat la bateria incorporant-hi passatges instrumentals mig tempistes, però no per això no contundents. Ens ho demostren amb una trilogia d’obertura on s’aprecien múltiples guinyus a algunes de les seves influències i després segueixen amb "Gonbidapena" que —guardant distàncies— ens va venir al cap a Kuraia.
Per intentar deixar respirar aquest –ORÒDIC– hi insisteixen en això de tenir talls sense veu amb "Holertura" denotant again la possibilitat —o no— que podrien haver-se fet grans, però ni —sense madurar del tot— com narren a "Tou" ni tampoc havent crescut sense haver-se fet grans, envellit o amargat com també —o tampoc— ens ho deixen clar a mesura que el disc arriba a les acaballes amb "Immaculadament". Encara ens brinden un breu tastet arrelístic migminutesc. Acaben aquesta seva sisena entrega Addendera amb "Prestidigiació" probablement la cançó més taral·lejable i corejable que mai hagin fet.
En total, doncs, ens ofereixen 10 nous talls en 15 minuts i picu, 6 dels quals en català, altres de no cantats i una altra cançó en euskera, com ja ens hi han habituat als seus darrers 4 treballs. Les lletres segueixen tractant de reflexions al voltant de temes polítics i compromesos, i a “ÒRODIC” ens ho expliquen exemplificant l’arrogància dels doblepensants omnívors, històries de gira i fronteres, o l’altre cop també arrogància dels qui no es creuen alumnes, però que a l’hora es veuen a si mateixos com ideològicament avantatjats. Tanmateix, també n’hi ha d’altres més en clau d’humor, i qui hi vulgui parar atenció ho descobrirà.
Bona escolta i bon dia!

-----------------------------------
ENGLISH

Three years after editing the 4-band split, A.K.A.B., ADDENDA, at the end of 2020, decided to go through the commands of Xavi Escribano (EM Estudio), Vidal Soler (El Colmado) and Síctor Valdano (Janowski Studios). With a very detailed illustration of an iconic site, inspired by Gustave Doré’s engravings, the cover has been designed by David Güell.

No need to put any global crisis as an excuse: his Infamous and self-vindicated temperament has already left it parked until now, in the autumn of 2021. A good time is coming for the groups and the records to spin again!
A usual and simple thing would have been for this destraler power trio to have followed its already identifiable fastcore line, which had characterized them after almost 150 concerts in places between the triangle of Turkey, Portugal and Sweden, but it has not been exactly like that at all...
They begin, then, by showing us that they have slowed down the drums and incorporated half-timed instrumental passages, but not for that reason, not blunt. They show it to us with an opening trilogy where multiple nods to some of their influences can be seen, and then they continue with "Gonbidapena" which —keeping distances— makes Kuraia come to our minds.

To try to let this –ORÒDIC– breathe, they insist on this of having cuts without voice with "Holertura", denoting again the possibility —or not— of which they could have become great, but nor —without maturing completely— as they narrate in "Tou", nor having grown up without getting older, aged or bitter as —or— clarify it for us as the album comes to an end with "Immaculate". Although they give us a brief back-to-their-roots half-minuted apéritif. They end this, their sixth Addendish delivery, with "Prestidigiació", probably the most humming and choreographed song they have ever done.

In total, then, they offer us 10 new cuts in over 15 minutes, 6 of them in Catalan, others not sung and another song in Basque, as we have become accustomed to their last four works. The lyrics continue to deal with reflections on political and committed issues, and in "ÒRODIC" they explain it to us by exemplifying the arrogance of omnivorous double-thinkers, touring stories and borders, or the new arrogance of those who do not believe themselves students, but who at the same time they see themselves as ideologically advanced. However, there are others more humorous, and whoever wants to pay attention will find out.

Have a good listening and a good day!

------------------------------------------

CASTELLANO:

Tres años después de editar el split a 4 bandas, A.K.A.B., los ADDENDA, a finales de 2020, decidieron pasar por los mandos de Xavi Escribano (EM Estudio), Vidal Soler (El Colmado) y Síctor Valdaña (Janowski Studios). Con una ilustración detalladísima de un sitio icónico, inspirada en grabados de Gustave Doré, la portada la ha diseñado David Güell.
Sin necesidad de poner ninguna crisis mundial como excusa: su Infamous y autoreivindicado talante ya ha hecho que lo dejaran aparcado hasta ahora, el otoño de 2021. ¡Comienza una buena época para que los grupos, los discos y el calé vuelvan a girar!

Lo habitual y sencillo hubiera sido que este power-trío destraler hubiera seguido su línea ya identitaria fastcorera, que les había caracterizado después de casi 150 conciertos en lugares comprendidos entre el triángulo de Turquía, Portugal y Suecia, pero no ha ido exactamente así del todo...
Comienzan, pues, evidenciándonos que han ralentizado la batería y han incorporado pasajes instrumentales medio tempistas, pero no por ello no contundentes. Nos lo demuestran con una trilogía de apertura donde se aprecian múltiples guiños a algunas de sus influencias y luego siguen con "Gonbidapena" que —guardando distancias— nos hace venir a la cabeza Kuraia.
Para intentar dejar respirar este –ORÒDIC– insisten en esto de tener cortes sin voz con "Holertura", denotando again la posibilidad —o no— de que podrían haberse hecho grandes, pero ni —sin madurar del todo— como narran en "Tou", ni tampoco habiendo crecido sin haberse hecho mayores, envejecido o amargado como —o tampoco— nos lo dejan claro a medida que el disco llega a su final con" Inmaculadament". Aunque nos ofrecen un breve aperitivo de sus raíces mediominutescas. Acaban esta, su sexta entrega Addendera, con "Prestidigiació", probablemente la canción más tarareable y coreable que nunca hayan hecho.
En total, pues, nos ofrecen 10 nuevos cortes en 15 minutos y pico, 6 de ellos en catalán, otros no cantados y otra canción en euskera, como ya nos han habituado a sus últimos 4 trabajos. Las letras siguen tratando de reflexiones en torno a temas políticos y comprometidos, y en "ÒRODIC" nos lo explican ejemplificando la arrogancia de los doblepensantes omnívoros, historias de gira y fronteras, o el nuevo también arrogancia de quienes no se creen alumnos, pero que a la hora se ven a sí mismos como ideológicamente aventajados. Sin embargo, también hay otros más en clave de humor, y quien quiera prestar atención lo descubrirá.

¡Buena escucha y buen día!